ESTA FOTO NOS SIRVE DE ESCUSA PARA PRESENTAR A NUESTRO BUEN AMIGO ARNO. DESDE ESTA VENTANA NOS GUSTA IR PRESENTANDO A LOS QUE CONSTITUYEN NUESTRO MARCO SENTIMENTAL EN NY. ÉL ES COLOMBIANO Y TRABAJA DANDO CLASES DE COCINA FREELANCE A PARTICULARES. LO CONOCIMOS EN LA FIESTA DE FRANS, YA PRESENTADO ANTERIORMENTE. ESTA SEMANA NOS INVITÓ A SU CASA A DEGUSTAR SU PRIMER ENSAYO DE CALDO GALLEGO: UNA VELADA FANTÁSTICA EN EL UPPER WEST SIDE CON LIA (EN LA FOTO TAMBIÉN), NÚRIA (LA REPORTERA) Y MÁS PERSONAJES CON PASADOS INSÓLITOS. EL DÍA DESPUÉS DEL 11 DE SEPTIEMBRE HABÍA AMANECIDO NUBLADO Y LLUVIOSO ASÍ QUE NOS SENTÓ DE MARAVILLA UNA BUENA SOPA CON MARTIRIO CANTANDO DE FONDO.
PD: LA PARADETA ES PROPOSA PLEGAR PER FALTA DE VISITES I COMENTARIS!
7 comentarios:
pobres de vosaltres que plegueu!
teniu dos fans: la valen y susodicha (o sea, yo)!!!!!
ara, q si que és veritat que els vostres amics són sosos de narius...(per dir alguna cosa)
a comentar, penya de l'espardenya!!!!!
:P
No ens deixin, no encara...
Una miqueta més...només la punteta...
A favor totalmente a favor de que no abandonen!
un petit baiser.
Estimats polete i aina, la veritat és que és molt bonic mirar sempre que es pot el vostre blog i seguir les vostres històries. És divertit comprovar com personifiqueu allò que una s'imagina de la vida neoyorquina a través de les vostres fashion-vinyetes.
M'agradaria venir, feu enveja!
molts petons des de girona
Apa! no macos no, no cal que tanqueu la paradeta paaaas!! si aixó és millor que els encants Ainona!! Jo si que m'hi passo de tant en quant a fer el cafè amb vosaltres....i m'imagino que molts més també ho fan, encara que no comentin.
Animo a tothom a esriure unes parauletes, que els ànims es valoren molt quan un està lluny de casa!! lo digo porque lo se!!
By the way, sou uns il.luminats amb les làmpares...i a tu nena, que saps que t'aprecio molt, a viam quan tinc l'alegria de torvar.me un mail teu, floreta!
la patri
encara que no digui mai res, us llegeixo sovint. I sé de molts que fan el mateix... Amors, que us enyoro.. Què faré si no sé de vosaltres ni per aquí?
un petunàs*
ai riti!
ja sabia jo que algún dia acabaries
per dir alguna cosa!
qui són aquests dels que parles....quin
misteri!
P&A
eiii!! chula la story... Juan from Paris
Publicar un comentario